El pintxo irreverent!

Vespre de compromisos molt puntuals dels que no esperen, d’anar a correcuita, d’aquells que mires on vas per tal d’assegurar-te que no faràs salat, que el que demanis anirà ràpid; Dit i fet.Ens vàrem entaular i vàrem fer una ullada a la pàgina dedicada als entrepans calents. La truita traidora … però … ja ens va picar l’ullet a l’entrar des del mostrador … i ens va passar la falera de l’entrepà i ens va venir la de les tapes, com un ventijol que canvia de direcció i et porta calidesa.

Així les coses, vàrem decidir-nos per la truita, amb una mica de pa amb tomàquet al costat; amb aquestes paraules ho vam transmetre al cambrer que va apuntar i que ens va demanar si en voliem una per cap

.- … sí, és clar … 

Ho endevineu???

Un únic plat va aterrar a taula … amb tres llenques de pa amb tomàquet i un trosset de truita a sobre … el pintxo irreverent!!!

Era molsuda, sucosa, aromàtica, de les que hom fan amb molta mà i molt carinyo … però tant i tant petita …

Em vaig disgustar però, a diferència d’altres ocasions, no vaig protestar pretextant-me a mí mateixa que no hi havia prou temps per a discutir i per a demanar alguna altra cosa.

Vaig exercir el meu dret a pataleta demanant-li al cambrer amb molta educació un bon cafè … per a baixar la truita …

El comentari no li va agradar gens i m’ho va fer saber deixant-me el cafè a can pistraus … atzucac!

Si un dia hi torno, ho faré amb més calma i m’asseguraré de que la comanda que faig és la que em portaran.

Queixeu-vos sempre amb raó i educació, que és de franc!

El cuiner que desparava taula

Era un diumenge de celebració, plàcid i apacible, com el restaurant que vàrem triar per anar a dinar.
Curiosament, la tria dels plats de la carta va estar molt igualada; dos dels comensals vàrem triar un mateix plat i altre tant va fer la parella amfitriona; de vegades passa, i no precisament per manca de plats interessants a la carta. Petits misteris …

Reconec que mai abans n’havia menjat, de ceps rostits … sucosos, amb aquella dolçor i flaira de terra fèrtil i aroma d’avellanes … amb cansalada del coll … cuita amb destresa, cruixent per fora i de cor melós i untuós …
La resta de plats seguia la mateixa línia, sense perdre la volada en cap moment. La carta de vins era molt equilibrada, permetent la despesa a gust del consumidor; el consell de la sumiller però, va ser sabi.

Com passa sovint quan la passió del cuiner queda palesa als plats que arriben a taula mostrant un bocí de la seva ànima, el cuiner ens va visitar a taula per a interessarse per la nostra experiència, retirant-se després novament cap al seu santuari.
Passats uns minuts va reaparèixer igualment cordial, però aquest cop hom va dedicar a desparar taules com un més dels cambrers del seu equip.

M’agrada constatar que hi ha grans persones que no obliden d’on venen i com van començar; que no perden els anells per treballar ni tampoc perden la humilitat; que s’estimen la seva professió amb tot el que comporta.
En aquell petit detall, en aquell petit gran gest, em va semblar copsar l’essència humana de qui havia elaborat aquells plats que vaig degustar: assertius, rodons, definitius.