Arxiu de la categoria: Microtastos Literaris

Enllaç

Fa unes setmanes vaig rebre aquest llibre de mans del seu autor; un regal molt preuat, un llarg viatge per encetar.
De la seva mà he conegut la Martina; he surtit de festa amb la Violeta i la seva colla, compartint intimitats; he conegut en Víctor i la seva història; he conegut en Samuel, un músic peculiar; he sentit la fiblada del dolor més intens i l’engoixa de les seves perdues, del seu patiment, de les seves incerteses i de les seves certeses també; i per descomptat … he conegut, comprès i entès molt millor l’Ovidi …;
La força dels personatges rau al seu interior, hom fa sentir, plena, rodona, com un riu que t’envolta, un corrent que se t’enduu irremisiblement, sense que vulguis ni puguis fer res per a evitar-ho, i t’inclou, t’implica, t’acapara, t’insta a participar de la seva història.
Volia fer una copeta de bon vi durant la lectura però … allà va quedar, intacta, oblidada … perquè jo era molt lluny, entre Xile i valència, amb els meus amics, amb la meva família.Feliu VenturaSembra Llibres

Anuncis

La bona cara de la llevantada

M’hauria agradat que fos dissabte … però era dilluns; m’hauria agradat comprar tot el que em calia el dia abans … però era diumenge i no vaig ser previsora;No hi ha plaer comparable al de sentir el vent i la pluja fuetejant les persianes quan saps del cert qe no has de sortir, encara dins el sobre, de bon matí.

Foragites les mandres a manotades indecises i t’aixeques amb la promesa d’un bon cafè calent i la flaira de la torradora que, en engegar-la, explicarà impúdica a tot el veïnat el que estàs a punt de fer a casa teva.

I … un cop l’engranatge funciona, et disposes a fer la primera escudella i carn d’olla de la temporada. No és que faci fred, però acompanya i és l’excusa perfecta.

De la nevera surt la col, la pastanaga, el nap, la xiribia, els cigrons cuits; la gallina, la falda de vedella, els ossos de canya, els d’espinada, la botifarra negra, l’os de pernil, un tallet de morro … i … les carns per a fer la pilota.

La pilota … s’ha de fer amb les mans, s’ha de sentir entre els dits; la seva frescor, la seva untuositat, la seva flaira, el lligam que va creant, la meravella que esdevindrà quan surti de l’olla, reclamada i aclamada per tothom, durant l’escudella i també després, sol·licitada inclús en entrepans i amb verdures saltades o, senzillament, com qui menja amb gulafreria entremaliada un tros d’embotit.

les carns, l’ou, l’all trinxat, la molla de pa remullada, el rajolí de vi ranci, la sal i el pebre … i a mida que vas mesclant i pastant, les teves mans hom tornen ancestrals i recuperen la sabiesa, el tacte i la memòria de les avies que tantes i tantes pilotes han fet … i molt més enllà. I és precisament aquest misteri que arriba de tant lluny el que farà que ningú se la vulgui perdre, que tothom la vulgui al seu plat com a primera petició feta -jo vull pilota!- i que sempre sigui la pilota més bona que has fet.

El Cafè del Mercat

Els mercats són ancestrals, matiners, bategants, plens de vida i tràfec. Tenen una aroma especial a tot el que acullen a la seva entranya; encara que entressis amb els ulls clucs, sabries que és un mercat … o no? Fem la prova, tanca els ulls …Et parla la flaira de mar viu i la xerrameca del gel picat que l’acull en forma de llit blanc d’escates, que les mans expertes dels peixaters preparen amb dringadissa de petites pedres precioses de cristall;

Et parla la contundència del tallant de la polleria que, en baixar, separa netament i d’un únic cop la cuixa del pit;

Et parla la peça de carn tendra i fresquíssima que cau tovament sobre la fusta, esperant que demanis el tall que vulguis, que els carnissers prepararan per a tu amb cops certs, que deixaran sentir la calidesa del so de la fusta però que, a l’hora, faran tremolar la parada;

Et parla la delicadesa amable de les fruites i verdures de temporada que, en veu baixa i a cau d’orella, hom manifesten escampant les seves flaires apetitoses;

Els pernils molsuts i untuosos et reclamen a crits i, el bacallà, amic incondicional i fidel de tota la vida, espera pacientment, perquè sap que hi passaràs a cercar-lo abans de marxar cap a casa;

Et parla el carretoner incansable, que sembla el mateix vagis on vagis, traginant d’aquí cap allà, amb la cantarella del seu xiular agut, vibrant, desenfadat, matiner;

I així, xino-xano, arribes al cafè del mercat, aquell que escampa flaires càlides de cafè acavat de molinar, sons de culleretes i tragí de plats, comandes dinàmiques i diligents a la cuina, salutacions cordials a coneguts i foranis, sense fer distincions.

T’enfiles a la barra, amb un panorama gastronòmic trepidant i constantment canviant, i comparteixes anònimament un diari que ha matinat i que ja ha explicat les seves històries a qui li ha volgut dedicar uns minuts, els del cafè, els de l’esmorzar.

I quan t’arriba la tanda demanes, amb l’esperança que en quedi un tall per a tu, aquella truita molsuda, sucosa, saborosa, reconfortant, amiga, que només la Carmen sap fer així, qe només trobes els divendres, el dia del caprici, el dia del Cafè del Mercat.

El pintxo irreverent!

Vespre de compromisos molt puntuals dels que no esperen, d’anar a correcuita, d’aquells que mires on vas per tal d’assegurar-te que no faràs salat, que el que demanis anirà ràpid; Dit i fet.Ens vàrem entaular i vàrem fer una ullada a la pàgina dedicada als entrepans calents. La truita traidora … però … ja ens va picar l’ullet a l’entrar des del mostrador … i ens va passar la falera de l’entrepà i ens va venir la de les tapes, com un ventijol que canvia de direcció i et porta calidesa.

Així les coses, vàrem decidir-nos per la truita, amb una mica de pa amb tomàquet al costat; amb aquestes paraules ho vam transmetre al cambrer que va apuntar i que ens va demanar si en voliem una per cap

.- … sí, és clar … 

Ho endevineu???

Un únic plat va aterrar a taula … amb tres llenques de pa amb tomàquet i un trosset de truita a sobre … el pintxo irreverent!!!

Era molsuda, sucosa, aromàtica, de les que hom fan amb molta mà i molt carinyo … però tant i tant petita …

Em vaig disgustar però, a diferència d’altres ocasions, no vaig protestar pretextant-me a mí mateixa que no hi havia prou temps per a discutir i per a demanar alguna altra cosa.

Vaig exercir el meu dret a pataleta demanant-li al cambrer amb molta educació un bon cafè … per a baixar la truita …

El comentari no li va agradar gens i m’ho va fer saber deixant-me el cafè a can pistraus … atzucac!

Si un dia hi torno, ho faré amb més calma i m’asseguraré de que la comanda que faig és la que em portaran.

Queixeu-vos sempre amb raó i educació, que és de franc!

El cuiner que desparava taula

Era un diumenge de celebració, plàcid i apacible, com el restaurant que vàrem triar per anar a dinar.
Curiosament, la tria dels plats de la carta va estar molt igualada; dos dels comensals vàrem triar un mateix plat i altre tant va fer la parella amfitriona; de vegades passa, i no precisament per manca de plats interessants a la carta. Petits misteris …

Reconec que mai abans n’havia menjat, de ceps rostits … sucosos, amb aquella dolçor i flaira de terra fèrtil i aroma d’avellanes … amb cansalada del coll … cuita amb destresa, cruixent per fora i de cor melós i untuós …
La resta de plats seguia la mateixa línia, sense perdre la volada en cap moment. La carta de vins era molt equilibrada, permetent la despesa a gust del consumidor; el consell de la sumiller però, va ser sabi.

Com passa sovint quan la passió del cuiner queda palesa als plats que arriben a taula mostrant un bocí de la seva ànima, el cuiner ens va visitar a taula per a interessarse per la nostra experiència, retirant-se després novament cap al seu santuari.
Passats uns minuts va reaparèixer igualment cordial, però aquest cop hom va dedicar a desparar taules com un més dels cambrers del seu equip.

M’agrada constatar que hi ha grans persones que no obliden d’on venen i com van començar; que no perden els anells per treballar ni tampoc perden la humilitat; que s’estimen la seva professió amb tot el que comporta.
En aquell petit detall, en aquell petit gran gest, em va semblar copsar l’essència humana de qui havia elaborat aquells plats que vaig degustar: assertius, rodons, definitius.