Arxius mensuals: Novembre de 2015

La bona cara de la llevantada

M’hauria agradat que fos dissabte … però era dilluns; m’hauria agradat comprar tot el que em calia el dia abans … però era diumenge i no vaig ser previsora;No hi ha plaer comparable al de sentir el vent i la pluja fuetejant les persianes quan saps del cert qe no has de sortir, encara dins el sobre, de bon matí.

Foragites les mandres a manotades indecises i t’aixeques amb la promesa d’un bon cafè calent i la flaira de la torradora que, en engegar-la, explicarà impúdica a tot el veïnat el que estàs a punt de fer a casa teva.

I … un cop l’engranatge funciona, et disposes a fer la primera escudella i carn d’olla de la temporada. No és que faci fred, però acompanya i és l’excusa perfecta.

De la nevera surt la col, la pastanaga, el nap, la xiribia, els cigrons cuits; la gallina, la falda de vedella, els ossos de canya, els d’espinada, la botifarra negra, l’os de pernil, un tallet de morro … i … les carns per a fer la pilota.

La pilota … s’ha de fer amb les mans, s’ha de sentir entre els dits; la seva frescor, la seva untuositat, la seva flaira, el lligam que va creant, la meravella que esdevindrà quan surti de l’olla, reclamada i aclamada per tothom, durant l’escudella i també després, sol·licitada inclús en entrepans i amb verdures saltades o, senzillament, com qui menja amb gulafreria entremaliada un tros d’embotit.

les carns, l’ou, l’all trinxat, la molla de pa remullada, el rajolí de vi ranci, la sal i el pebre … i a mida que vas mesclant i pastant, les teves mans hom tornen ancestrals i recuperen la sabiesa, el tacte i la memòria de les avies que tantes i tantes pilotes han fet … i molt més enllà. I és precisament aquest misteri que arriba de tant lluny el que farà que ningú se la vulgui perdre, que tothom la vulgui al seu plat com a primera petició feta -jo vull pilota!- i que sempre sigui la pilota més bona que has fet.