El cuiner que desparava taula

Era un diumenge de celebració, plàcid i apacible, com el restaurant que vàrem triar per anar a dinar.
Curiosament, la tria dels plats de la carta va estar molt igualada; dos dels comensals vàrem triar un mateix plat i altre tant va fer la parella amfitriona; de vegades passa, i no precisament per manca de plats interessants a la carta. Petits misteris …

Reconec que mai abans n’havia menjat, de ceps rostits … sucosos, amb aquella dolçor i flaira de terra fèrtil i aroma d’avellanes … amb cansalada del coll … cuita amb destresa, cruixent per fora i de cor melós i untuós …
La resta de plats seguia la mateixa línia, sense perdre la volada en cap moment. La carta de vins era molt equilibrada, permetent la despesa a gust del consumidor; el consell de la sumiller però, va ser sabi.

Com passa sovint quan la passió del cuiner queda palesa als plats que arriben a taula mostrant un bocí de la seva ànima, el cuiner ens va visitar a taula per a interessarse per la nostra experiència, retirant-se després novament cap al seu santuari.
Passats uns minuts va reaparèixer igualment cordial, però aquest cop hom va dedicar a desparar taules com un més dels cambrers del seu equip.

M’agrada constatar que hi ha grans persones que no obliden d’on venen i com van començar; que no perden els anells per treballar ni tampoc perden la humilitat; que s’estimen la seva professió amb tot el que comporta.
En aquell petit detall, en aquell petit gran gest, em va semblar copsar l’essència humana de qui havia elaborat aquells plats que vaig degustar: assertius, rodons, definitius.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s