Haddock – la taverne canaille

A la porta, un vaixell que fa presagiar el caràcter cordial dels pirates que la comanen.

És una taverna al més pur estil pirata, on el nostre gran botí seran els plats deliciosos que surten de cuina.

Fran Monrabà és el pirata comanant al timó, qui, a finals dels 80, treballava amb en Santi Santamaria al Racó de Can Faves, merescudament estrellat.

El seu pas per la cuina d’en Santamaria i de Jean-Luc Figueras, entre d’altres, li atorguen una reconeguda solidesa i solvència gastronòmica.

Ara, junt amb el seu soci Enric, la seva cuina es regeix pel producte de temporada i de qualitat, oferint-nos diàriament una selecció de plats tavernaris deliciosos i suculents de tall tradicional molt cuidats.

Els plats van variant durant totes les hores del servei. Això vol dir que, per exemple, quan s’acaben els calamars, entra a escena el bacallà.

Res més suggeridor que sentir com tallen a ganivet el pa que et portaran a taula per tal que puguis sucar sense miraments, si és el que et ve bé. un pa de fogassa de crosta enfarinada i cruixent i molla densa i tendra.

El vi, cóm no, a taula en porró. Però tranquils, que a taula hi ha servei de copes pels menys agosarats.

Els 15€ i escaig que val el menú de migdia no inclouen el cafè, però paga la pena invertir.

la música d’ascensor, això sí, tot i que li confereix aquell toc vintage tan poc habitual avui.

I el local?

Traspassada la porta trobem la barra a mà esquerra.

Ens resta un passadís llarg i estret d’accés a la zona de taules, més encara si hi ha mariners recolzats a la barra.

Tres esgraons de fusta ens franquegen l’entrada al menjador, llarg i més ample.

No és una gran sala amb taules repartides, sinó que fa tota la pinta d’una taverna, amb taules més o menys llargues i juntes a l’esquerra, i algunes taules de quatre a la dreta. De fet, per proximitat, no resulta estrany travar conversa amb els comensals veïns, encara que no és obligat. Al costat de les taules, al menys pel que fa a les del cantó dret, hi ha gran quantitat d’ampolles de vi, que confereixen molta calidesa a la taverna.

Tinc pendent una visita nocturna per a sopar i gaudir d’un concert … però això seran figues d’un altre paner.

més info aquí:

http://www.haddock.barcelona/

Anuncis

Jazz i vi???

No, no és el nom de cap festival. És una pregunta que em faig en constatar que em resulta molt difícil trobar una carta de vins digna quan surto a gaudir d’un concert de jazz. En ple Eixample o en ple Gòtic la resposta ha estat la mateixa; amb sort, un blanc i un negre per triar.

Què voleu que us digui? M’agrada gaudir del jazz amb una copa de bon vi, m’agrada lligar aquestes dues ancestralitats i, de fet, penso que depenent del concert, triaria un vi o altre. per això reclamo carta de vins per copes, vins de casa i d’altres contrades, vins fàcils i vins complexos, vins afamats i vins desconeguts de produccions petitones, vins ecològics i vins convencionals, però vins!

Restaurant Antigua

El restaurant Antigua és a la {Vila de Grácia}, a Barcelona, on podem arribar còmodament amb FGC.

És un restaurant de cuina d’arrel tradicional amb tocs creatius que respecta el producte.

El preu boreja els 30€ de mitjana, tot i que podem trobar ofertes atractives a webs especialitzades que ens ofereixen un menú degustació o un descompte a la carta a partir d’uns mínims de consum.

Fa anys vam aprofitar una d’aquestes ofertes per conèixer el restaurant i gaudir d’un menú degustació. Alguns dels plats que vàrem tastar llavors, encara romanen a carta avui.

Malgrat els noms dels plats contenen molta poesia i poden semblar pretenciosos, realment honoren el que diuen, sense caure en extravagàncies ni excessos.

Alguns exemples de plats que hem tastat allà, que no traduiré per no traure’ls força:

Entrants

  1. Tallos tiernos de hojas verdes, nueces caramelizadas, aguacate, pechuga de pollo de corral deshilado, tomate cassé y notas de sabores agridulces.

Una amanida refrescant i deliciosa.

  1. Centollo del cantábrico envuelto en hojas de puerro, camarón al ajillo, huevas de salmón, en combinación con refrescante vichyssoise y lemon grass.

Impressionant la untuositat que aporta la vichyssoise al plat i com, sent de porro igualment, complementa la fulla de porro que embolcalla la cranca.

  1. Huevo de corral 3 minutos, patata paja, cebolla confitada, jamón ibérico y trufa negra de Sarrión rallada al momento.

L’únic problema d’aquest plat és que l’ou es refreda de seguida.

  1. Atún rojo mediterráneo macerado en soja y jengibre, camarón en témpura, salsa ponzu y teriyaki.

El mos de tonyina vermella és impressionant, just marcat, sense gens de punt d’escalfor de la planxa. Llàstima que la tempura no era cruixent; semblava més uns calamars romana dels que es feien a casa abans que arribessin els congelats al supermercat.

Principal

. Hamburguesa de filete angus, rellena de brie de Maux y nueces caramelizadas sobre cebolla confitada, manzana asada rellena de Torta del Casar, esencias de tartufo y su fondo perfumado a PX.

Malgrat el nom i tots els ingredients, tot hi és en la seva justa mesura, sense prendre mal, en perfecte equilibri.

  1. Bombón de rabo de buey sobre cremoso de patata trufada y manzana ácida.

Senzillament espectacular!!!

Postres

  1. Refrescante sopa de maracuyá esponjoso bizcocho de nuez tonca amazónica y vaporosa quenel de suave mascarpone.

Ideal com a fi de festa.

  1. Coulant de chocolate caliente, guanaja, helado de chocolate belga sobre tierra de cacao, espuma de nutella y detonantes texturas.

Massa sucre pel meu gust i massa empalagós el conjunt. El millor, el gelat, deliciós i cremós, amb la potència que només un bon cacau pot aportar a unes postres.

No és un restaurant tranquil. Fan menú de migdia per gent treballadora I això es tradueix en el bullici normal d’un restaurant a migdia.

El servei, en canvi, sense menys tenir els restaurants de menú,és exquisit i discret.

Un detall molt important que et cuiden a l’Antigua i que trobo a faltar a molts restaurants de tot tipus és que no desatenen el client un cop servides les postres, sinó que ofereixen el cafè passats uns minuts sense que l’hagis de reclamar.

La cuina acurada que ofereixen fa oblidar l’espai minso que hi ha entre taules.

Manual del excursionista sofert

Hi ha molts tipus d’excursió, gairebé tants com tipus d’excursionistes. De vegades, però, les excursions que fem no són de plaer, sinó per obligació. Per què? Avui parlarem d’aquestes últimes.
 
Som molts els qui treballem relativament lluny de casa i fem servir el transport públic, per exemple el tren, per arribar a la feina. Això no suposa un problema, tot i que requereix de certa infraestructura, si més no pel que toca a la part gastronòmica, tant si dinem a l’oficina com si dinem al tren: motxilla, carmanyola, esmorzar, fruita, iogurt, beguda, fruita seca, etc.
 
A partir d’aquí, el nivell d’exigència de cada “excursionista sofert” està estretament lligat als seus hàbits alimentaris. Els consells que trobareu a continuació no són segurament els millors, però són fruit de 10 anys d’experiència.
 
1. Adquiriu una motxilla que tingui una vase ampla al fons i que es pugui rentar. Això permet transportar les carmanyoles amb comoditat, tenint la certesa que no es tombaran, desfermant un caos inabastable …
 
2. Les carmanyoles han de ser prou grosses per a contenir un plat únic (complert i equilibrat) i més amples que altes. Això no vol dir que les omplim fins dal de tot. Hem de ser conscients que els aliments que conté ens els menjarem directament del recipient i que necessitem un marge per a maniobrar sense convertir el nostre àpat digne en un galliner no desitjat.
 
3. Els coberts (com els que feu servir a casa quotidianament) us els porteu de casa en un estoig petit o bossa de tela.
 
4. Aprovisioneu-vos d’un bon grapat de bosses primes de tela. Us resultaran extremadament útils per a portar separadament els diferents recipients a la motxilla, les rentareu cada cop que sigui menester i no malbaratareu tant de plàstic.
 
5. Feu-vos l’esmorzar a casa. Mireu que ja no us dic que us podeu fer el pa, eh? hi ha recipients per a portar l’entrepà i també carmanyoles de totes les mides que tanquen perfectament per si cal dur una amanida de fruites, llet vegetal amb cereals, un porridge, una amanida de formatge fresc, etc. Aquests recipients, si cal, s’han de poder escalfar al microones.
 
6. Feu plat únic i equilibrat per a dinar. Convertiu la vostra motxilla en un univers gastronòmic. Com? Fàcil, fàcil. Si us agrada el llegum podeu fer una amanida de llenties que pot integrar tomàquet, tonyina o cranc, ou dur, olives, carbassó cru, blat de moro, etc. La ceba, tot i que és deliciosa, pot inquietar les pituïtàries de la concurrència; per això no la incloc en els ingredients imprescindibles. Si el que us agrada és la carn o el peix, feu-vos-el a la planxa i acompanyeu-ho d’alguna hortalissa sucosa de temporada com el carbassó (que podeu tallar menut i rostir en un cassó amb un rajolí d’oli); tomàquet (que podeu pelar, tallar i saltar a la mateixa paella); xampinyons (que podeu tallar i saltar amb un allet); les hortalisses us aportaran el grau d’humitat ideal, la fibra i el sabor de les coses bones fetes a casa. També us podeu preparar uns pèsols amb pernil o un arròs saltat amb bolets; plats freds com truita, carn arrebossada (que podeu portar tallada de casa) per a més comoditat i enveja dels qui us envolten, o inclús unes croquetes. La pasta, deixant de banda els canelons, que sempre seran una bona opció, a menys que vingui acompanyada amb prou salsa, s’agafa i queda presa formant un bloc compacta que, a l’hora de menjar-la, provoca més neguit que plaer. Si aposteu per un rostit del diumenge i de la mama, penseu a trinxar la carn menuda i assegureu-vos que no amaga cap os, perquè no fa de bon gestionar. El mateix dic del peix i les espines i, en qualsevol cas, no us passeu amb la quantitat de salsa, perquè és fracàs segur i medallons grossos que no us mereixeu. Deixeu sopes i cremes per a gaudir-les a casa perquè, si heu de dinar al tren, no és una bona opció. Amés, si les escalfeu al microones i no és un recipient de vidre, es formen corrents de sopa freda i calenta que fan d’una sopa exquisida un poti-poti poc agradable.
 
7. Les postres. Hi ha moltes opcions, però hem de ser cautes amb alguns aliments. Si us decidiu per un iogurt (que ja hem quedat que el portareu per separat en bossa de roba petita), cap problema. Si trieu fruita, però, mireu que no tingui suc en excés. Trieu el plàtan mandrós, la poma saludable, les cireres o les maduixes capricioses, el raïm, la pruna o l’albercoc càlids, etc. La fruita tallada i desada a la carmanyola d’avui per demà s’oxida i perd en qualitat i sabor. Guardeu-la per a gaudir-la a casa sense complexos. Si el que preferiu és la nyoca, no la barregeu indistintament. Separeu la seca de la deshidratada en potet de vidre petit: dàtil, figa, orellana i pansa per un cantó; avellana, ametlla, anacard, nou i pinyó per l’altre. D’aquesta manera conservareu millor les propietats i textures de cadascuna.
 
8. Si trieu aigua per a l’acompanyament de l’àpat, recordeu que hi ha ampolles de plàstic dur de coloraines reomplibles. Hi ha mides per a tots els gustos!
 
9. Si seguiu aquests consells podreu dinar amb absoluta calma, a l’oficina o al tren, com a excursionistes experimentats!

Enllaç

Fa unes setmanes vaig rebre aquest llibre de mans del seu autor; un regal molt preuat, un llarg viatge per encetar.
De la seva mà he conegut la Martina; he surtit de festa amb la Violeta i la seva colla, compartint intimitats; he conegut en Víctor i la seva història; he conegut en Samuel, un músic peculiar; he sentit la fiblada del dolor més intens i l’engoixa de les seves perdues, del seu patiment, de les seves incerteses i de les seves certeses també; i per descomptat … he conegut, comprès i entès molt millor l’Ovidi …;
La força dels personatges rau al seu interior, hom fa sentir, plena, rodona, com un riu que t’envolta, un corrent que se t’enduu irremisiblement, sense que vulguis ni puguis fer res per a evitar-ho, i t’inclou, t’implica, t’acapara, t’insta a participar de la seva història.
Volia fer una copeta de bon vi durant la lectura però … allà va quedar, intacta, oblidada … perquè jo era molt lluny, entre Xile i valència, amb els meus amics, amb la meva família.Feliu VenturaSembra Llibres

La bona cara de la llevantada

M’hauria agradat que fos dissabte … però era dilluns; m’hauria agradat comprar tot el que em calia el dia abans … però era diumenge i no vaig ser previsora;No hi ha plaer comparable al de sentir el vent i la pluja fuetejant les persianes quan saps del cert qe no has de sortir, encara dins el sobre, de bon matí.

Foragites les mandres a manotades indecises i t’aixeques amb la promesa d’un bon cafè calent i la flaira de la torradora que, en engegar-la, explicarà impúdica a tot el veïnat el que estàs a punt de fer a casa teva.

I … un cop l’engranatge funciona, et disposes a fer la primera escudella i carn d’olla de la temporada. No és que faci fred, però acompanya i és l’excusa perfecta.

De la nevera surt la col, la pastanaga, el nap, la xiribia, els cigrons cuits; la gallina, la falda de vedella, els ossos de canya, els d’espinada, la botifarra negra, l’os de pernil, un tallet de morro … i … les carns per a fer la pilota.

La pilota … s’ha de fer amb les mans, s’ha de sentir entre els dits; la seva frescor, la seva untuositat, la seva flaira, el lligam que va creant, la meravella que esdevindrà quan surti de l’olla, reclamada i aclamada per tothom, durant l’escudella i també després, sol·licitada inclús en entrepans i amb verdures saltades o, senzillament, com qui menja amb gulafreria entremaliada un tros d’embotit.

les carns, l’ou, l’all trinxat, la molla de pa remullada, el rajolí de vi ranci, la sal i el pebre … i a mida que vas mesclant i pastant, les teves mans hom tornen ancestrals i recuperen la sabiesa, el tacte i la memòria de les avies que tantes i tantes pilotes han fet … i molt més enllà. I és precisament aquest misteri que arriba de tant lluny el que farà que ningú se la vulgui perdre, que tothom la vulgui al seu plat com a primera petició feta -jo vull pilota!- i que sempre sigui la pilota més bona que has fet.

El Cafè del Mercat

Els mercats són ancestrals, matiners, bategants, plens de vida i tràfec. Tenen una aroma especial a tot el que acullen a la seva entranya; encara que entressis amb els ulls clucs, sabries que és un mercat … o no? Fem la prova, tanca els ulls …Et parla la flaira de mar viu i la xerrameca del gel picat que l’acull en forma de llit blanc d’escates, que les mans expertes dels peixaters preparen amb dringadissa de petites pedres precioses de cristall;

Et parla la contundència del tallant de la polleria que, en baixar, separa netament i d’un únic cop la cuixa del pit;

Et parla la peça de carn tendra i fresquíssima que cau tovament sobre la fusta, esperant que demanis el tall que vulguis, que els carnissers prepararan per a tu amb cops certs, que deixaran sentir la calidesa del so de la fusta però que, a l’hora, faran tremolar la parada;

Et parla la delicadesa amable de les fruites i verdures de temporada que, en veu baixa i a cau d’orella, hom manifesten escampant les seves flaires apetitoses;

Els pernils molsuts i untuosos et reclamen a crits i, el bacallà, amic incondicional i fidel de tota la vida, espera pacientment, perquè sap que hi passaràs a cercar-lo abans de marxar cap a casa;

Et parla el carretoner incansable, que sembla el mateix vagis on vagis, traginant d’aquí cap allà, amb la cantarella del seu xiular agut, vibrant, desenfadat, matiner;

I així, xino-xano, arribes al cafè del mercat, aquell que escampa flaires càlides de cafè acavat de molinar, sons de culleretes i tragí de plats, comandes dinàmiques i diligents a la cuina, salutacions cordials a coneguts i foranis, sense fer distincions.

T’enfiles a la barra, amb un panorama gastronòmic trepidant i constantment canviant, i comparteixes anònimament un diari que ha matinat i que ja ha explicat les seves històries a qui li ha volgut dedicar uns minuts, els del cafè, els de l’esmorzar.

I quan t’arriba la tanda demanes, amb l’esperança que en quedi un tall per a tu, aquella truita molsuda, sucosa, saborosa, reconfortant, amiga, que només la Carmen sap fer així, qe només trobes els divendres, el dia del caprici, el dia del Cafè del Mercat.